1.- Desplegar i col·laborar des dels municipis i ajuntaments amb totes les iniciatives que promoguin la identitat compartida, lingüística i cultural, amb els Països Catalans.

2.- Donar suport a totes aquelles iniciatives i moviments socials que treballen en àmbits i propostes que permetin avançar en la construcció nacional dels Països Catalans, sense valorar si parteixen d’un àmbit que englobi tota la nació o només una part

3.- Promoure la defensa dels drets nacionals i en particular del dret a l’autodeterminació i la independència. Quan sigui necessari, fer-ho a través de la desobediència institucional i popular.

4.- Revertir la privatització de l’espai públic i repensar els diferents espais d’oci gestionats i pensats des dels adults, fet que exclou el jovent de decidir quines són les diferents opcions d’oci en les quals vol participar. Al mateix temps, es planteja un model d’oci desarrelat, que promou el consumisme, el sexisme i l’individualisme, sovint basat en la drogodependència que fomenta l’alienació per tal de fer més suportable la precarietat del jovent. La tasca de la CUP ha de ser impulsar processos de reapropiació de la producció cultural i dels espais públics i incloure el jovent amb veu pròpia en aquest procés.

a) Potenciar les estructures i col·lectius locals

b) Programar una oferta d’oci popular i participativa

c) Facilitar l’ús de l’espai públic

d) Defensar els espais alliberats i autogestionats

e) Cedir part de la gestió dels equipaments públics al jovent associat o organitzat

f) Aglutinar, donar veu i suport a aquells col·lectius i grups de joves que treballin per la reivindicació d’espais propis per tal de desenvolupar les seves activitats, tant amb l’ús de l’espai públic, com amb la possibilitat de disposar d’espais autogestionats, llogats o municipals

g) Promoure activitats d’oci que no es basin en el consumisme sinó que tinguin com a objectiu fomentar la relació entre els joves.

5.- Fomentar un model de festivitats participatiu i sostenible que garanteixi l’accés a les festes de tota la població mitjançant l’organització de la festa major per part d’una comissió de festes formada per les entitats, amb el suport de l’ajuntament i amb la participació de les veines, procurant que els espais de participació es produeixen en horaris més amplis i facilitant la conciliació laboral i familiar.

6.- Crear una taula d’entitats com a espai que ha de facilitar la millora del teixit associatiu en tots els aspectes, i fomentar un associacionisme que sorgeixi de demandes reals i d’interessos comuns per garantir-ne el sentit i ajudar al seu desenvolupament.

7.- Fomentar el Consell Escolar Municipal com a màxim espai de presa de decisions i com a espai de participació de tots els agents implicats en l’àmbit educatiu de la ciutat, poble o vila.

a) Dinamitzar els Consells Escolars Municipals dotant-los de contingut decisori i reglaments que permetin el funcionament assembleari d'aquests òrgans de representació

b) L’Ajuntament donarà suport a les decisions preses en Consell Escolar, passant per alt aquelles iniciatives que siguin personals de les direccions i que no vinguin avalades pel Consell Escolar.

8.- Impulsar programes que facin pedagogia i transmetin hàbits i valors participatius, i que permetin l’apropament dels infants, dels joves i de la població en general a la gestió dels afers públics. Aquest tipus de programes es pot basar en iniciatives puntuals o en estructures participatives bàsiques que facilitin l’adquisició d’experiència en aquest àmbit i que transmetin aptituds basades en el diàleg, la cooperació i les formes democràtiques de presa de decisions.

a) Assemblees i tallers participatius als centres educatius

b) Conferències i sessions formatives destinades a les pròpies entitats i a la població en general sobre aquestes temàtiques.

9.- Crear taules específiques sobre temàtiques concretes en l’àmbit dels drets socials: taules contra la pobresa, per l’ocupació, d’habitatge, de salut, etc.

10.- Aplicar i reformar el ROM (Reglament Orgànic Municipal). Cal activar els instruments de participació ciutadana ja previstos en el ROM vigent dels municipis i introduir-hi modificacions per a la seva millora i adequació a la realitat del municipi, i també potenciar els actuals canals de participació directa de la població i, si convé, crear-ne de nous.

11.- Crear una regidoria de Participació de caràcter transversal amb la resta de departaments de l’Administració local que lideri les propostes que s’hagin presentat prèviament en l’àmbit de participació.

a) Crear Reglaments de Participació.

b) Convocar referèndums municipals.

c) Organitzar consultes populars municipals.

12.- Crear o impulsar espais de participació, dotant-los de caràcter vinculant i considerar-los com a mecanismes de control democràtic de l’acció municipal. Evitar que esdevinguin simples espais de consulta i fer que passin a ser protagonistes de l’acció de govern.

a) Assemblees municipals/assemblees d’urbanitzacions.

b) Assemblees Municipals Obertes (AMO)

c) Consell de Castellbisbal.

d) Consell sectorial de participació.

13.- Obrir els plens municipals, ja que tot i ser un òrgan municipal on es prenen decisions importants que afecten al conjunt del municipi i de la ciutadania acostumen a ser espais tancats amb dèficits de participació ciutadana.

a) Fer la màxima difusió dels dies de celebració dels plens i el seu contingut

b). Preveure mecanismes perquè la població i les entitats puguin presentar mocions o propostes d’acord en els plens

c) Oferir espais per tal que la ciutadania i les entitats puguin formular preguntes a regidors/es en l’apartat final dels plens

d) Informar tota la població dels acords presos en els plens i del sentit del vot dels grups municipals.

e) Portar els plens a les urbanitzacions i exigir un ple, com a mínim, fora del consistori

14.- Comprometre’s a habilitar políticament les iniciatives populars de base que puguin sorgir, de manera que la institució faciliti aquesta participació i no l’obstaculitzi o la instrumentalitzi, sinó que la legitimitzi.

15.- Garantir la igualtat d’oportunitats, des de la visió de gènere, en tota l’estructura política, funcionarial i laboral de la institució.

16.- Lluitar contra la corrupció i les polítiques clientelars com a un eix bàsic de la nostra acció municipal, promovent, si és necessari, auditories de la gestió i el deute, i reduint l’ús de tots aquells mecanismes institucionals que l’alimenten: gestió indirecta, òrgans dependents opacs i sense control públic; per això apostem per una gestió directa i democràtica dels serveis municipals

17.- Crear una regidoria d’urbanitzacions que aconsegueixi la cohesió de les urbanitzacions de Castellbisbal amb el nucli urbà. Aquesta regidoria ha de garantir la mobilitat, igualtat d’accés als serveis municipals i als centres educatius, participació i deslocalització a la festa major i ha d’estar vinculada a les associacions de veïns de les urbanitzacions.

18.- Defensar els drets socials conquerits que han estat institucionalitzats en allò que es coneix com a model d'Estat del Benestar, sense renunciar en cap cas a eixamplar el marc de drets i llibertats. Denunciar l’empobriment generat per les anomenades polítiques d’austeritat, materialitzades en les privatitzacions i les retallades dels serveis públics.

19.- Prioritzar els drets socials i econòmics incrementant els recursos en l'àmbit dels serveis socials.

20.- Revertir la individualització, l’estigmatització i la culpabilització cada cop més intenses de les problemàtiques socials de les persones en situació d’exclusió i construcció d’alternatives incrementant les intervencions de treball comunitari amb l'objectiu de reforçar i teixir lligams densos en els barris i pobles i l'apoderament individual i comunitari.

a) Lluitar contra les barreres implícites amb què es troben les persones en situació administrativa irregular per accedir als serveis socials.

b) Dur a terme una anàlisi inicial i crear observatoris de la pobresa i de l’exclusió social per tal de conèixer quina és la situació real de la qual partim, i establir indicadors periòdics sobre l’estat de les condicions de vida als pobles i ciutats per tal de facilitar l’aplicació de les polítiques pertinents per afrontar les diferents situacions.

c) Protegir especialment aquells col·lectius que pateixen problemes addictius i de salut mental.

21.- Elaborar estratègies de participació en els àmbits de serveis socials.

a) Fomentar la participació en els centres de serveis socials de les persones que reben els seus serveis.

b) Impulsar la constitució d'associacions de les persones que en fan ús.

c) Impulsar la constitució d'associacions de les persones que en siguin afectades.

22.- Treballar per remoure els obstacles físics, jurídics, econòmics, polítics i culturals que impedeixen l'accés universal i en igualtat al ple exercici dels drets i llibertats. Garantir un accés equitatiu als serveis públics. L'accessibilitat és un dels pilars clau per garantir la inclusió social, laboral, educativa, sanitària..., i una bona qualitat de vida per a tota la ciutadania.

a) Trencar amb les barreres entre municipis. Mancomunar serveis per abastar tota la població i respondre a les necessitats reals.

b) Reclamar, exigir i reivindicar davant dels ens supramunicipals l'accés universal i equitatiu als serveis socials públics.

23.- Fomentar i facilitar una vida autònoma i independent. Les persones amb diversitat funcional i/o afectades per una malaltia mental, igual que qualsevol altra persona, han de poder tenir control de les seves vides, accedir a les mateixes oportunitats i tenir llibertat d'elecció sobre la seva vida.

a) Concedir ajuts a l’autonomia personal.

b) Fomentar la creació d’ocupació i inserció laboral, i la lluita contra l’atur i la precarietat.

c) Aprovar una Renda Bàsica de ciutadania adreçada a les persones sense ingressos. Aquesta renda bàsica, de caràcter universal, també permetria el sosteniment econòmic de les persones amb malalties mentals greus i/o amb diversitat funcional que no poden desenvolupar una activitat laboral remunerada.

d) Definir uns protocols sociosanitaris específics per a l'atenció de les persones amb diversitat funcional i les afectades per una malaltia mental greu que evitin les negligències i/o problemes en l'atenció sanitària que sovint pateixen aquestes persones.

e) Definir i aplicar uns protocols educatius específics per a l'atenció de les persones amb diversitat funcional i les afectades per una malaltia mental greu que evitin les negligències i/o problemes en l'atenció educativa que sovint pateixen aquestes persones i les seves famílies.

24.- Detectar i prevenir necessitats emergents a mig i llarg termini, especialment les que afecten l’envelliment de la població: centres de dia per a gent gran, pisos assistits, llars residencials d’estada temporal i permanent, centres oberts per a la infància en risc, cases de petita infància, habitatges per a urgències socials, punts de trobada de joves, escoles bressol, etc.

a) Reservar sòl, per tal de dur a terme aquests projectes.

b) Fomentar la creació d’un únic espai que integri el centre de dia, pisos assistits i llars residencials

25.- Elaborar Plans d'Inclusió Social que tinguin per objectiu sostenir i apoderar sectors més desafavorits, trencar el cercle viciós del desposseïment i teixir comunitat.

a) Fomentar la igualtat amb perspectiva de gènere.

b) Treballar des d’una perspectiva intercultural que tingui en compte totes les realitats.

c) Desplegar els drets de persones LGTBIQ

d) Garantir l’equitat en l'accés als serveis.

e) Atendre la gent gran preparant els ajuntaments pel repte de la transició demogràfica.

f) Atendre les persones en situació de dependència.

g) Donar suport a les famílies monomarentals i monoparentals.

26.- Implementar oficines dels drets socials com a resposta a la necessitat de diferents col·lectius en situació de precarietat per fer front de forma col·lectiva i autogestionada als problemes quotidians vinculats a l’incompliment de drets socials fonamentals, com el dret a l’habitatge, el dret a una relació laboral justa i el dret a la mobilitat. L’Oficina dels Drets Socials és un espai físic de propietat municipal, que es gestiona de forma mixta per la societat civil organitzada i l’administració local. Ha de ser un punt de trobada i de reivindicació de diferents plataformes, col·lectius, entitats, etc., i al mateix temps un espai de treball, assessorament i acompanyament del tercer sector social i dels serveis socials de l’administració pública.

27.- Dur a terme, en l’àmbit municipal, una actuació de promoció de la salut i prevenció de la malaltia com a apostes clau per reduir les desigualtats de salut de classe i de gènere. Cal posar en marxa als municipis els plans locals de salut, fent detecció de necessitats entre tots els organismes, entitats, organitzacions, i enfortint l’atenció comunitària compartida.

a) Potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb l’impuls d’iniciatives a les escoles i des del mateix ajuntament. Una iniciativa que afecta tots els actors és el programa Salut i Escola (ensenyament, salut, ajuntament).

b) Treballar per millorar l’educació sexoafectiva, sobretot en els joves, incidint de forma prioritària en la vessant del gaudi i de les relacions sexoafectives sanes. Treballar també en la prevenció dels embarassos no desitjats, les malalties de transmissió sexual i la SIDA, i oferir un servei d'assessorament i informació sobre sexualitat des de les institucions sanitàries de la ciutat.

c) Coordinar els serveis d’assistència psicopedagògica a les escoles i instituts amb les pròpies de l’ajuntament.

d) Exigir i fer realitat en els Centres Sanitaris la figura de la treballadora comunitària, psicòlegs i tots aquells professionals que configurin un equip interdisciplinari per atendre les demandes de la comunitat vehiculades per les assemblees –un Consell de salut sota control popular–, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la població. Cal garantir una bona coordinació entre el Departament de Salut i les institucions municipals.

e) Adoptar un enfocament intersectorial de Salut en Totes les Polítiques (SeTP) a partir d'un procés participatiu i democràtic pel disseny, implementació i avaluació del Pla d'Actuació Municipal.

f) Treballar perquè la salut als nostres municipis superi la pràctica androcèntrica i patriarcal en salut i s’encamini a desenvolupar noves conceptualitzacions i metodologies per a la comprensió, la prevenció i la cura de la salut de les dones.

g) Facilitar, des de l’ajuntament, la mediació intercultural i el treball social, per tal d’ajudar a detectar problemes socials i sociosanitaris i a la resolució de conflictes assistencials i socials causats per diferències culturals o religioses.

h) Treballar des de l’àrea de Salut Pública, en col·laboració amb Medi Ambient, en la promoció de l’ús de productes nets a través de les contractacions i compres públiques amb l’objectiu de reduir l’exposició de la població a productes tòxics. Eliminar els agrotòxics, qualsevol producte contaminant del sòl i l’aigua, i els contaminants hormonals en els procediments de neteja i manteniment d’espais públics i equipaments municipals.

i) Treballar per la millora de la qualitat de l’aire, per l’eliminació dels agrotòxics i de qualsevol producte contaminant del sòl i l’aigua.

j) Ampliar el nombre d’estacions de mesurament de la contaminació ambiental. Fer un registre de la població més vulnerable als efectes dels contaminants ambientals per tal d’informar-la i oferir-li pautes d’autoprotecció quan es produeixin episodis d’elevada contaminació ambiental.

28.- Promoure espais de participació i control popular sobre el model sanitari, i també sobre la salut.

29.- Impulsar el dret a l’alimentació com a dret inalienable.

a) Donar suport a iniciatives autogestionades de producció alimentària en horts urbans i de distribució alternativa que superi el caràcter estigmatitzador i justificador de la distribució alimentària moderna que promouen el Banc dels Aliments i els Recaptes.

b) Donar suport (en forma de mocions i de cessions d’espais) a iniciatives comunitàries contra el malbaratament alimentari (les Xarxes d’Aliments).

30.- Promoure l’accés i el manteniment de l’habitatge com a mesura preventiva de processos d’exclusió social tot garantint autonomia i l’apoderament individual i col·lectiu.

31.- Garantir que no hi hagi talls de subministraments energètics ni d'aigua a les famílies amb dificultats econòmiques sense una autorització prèvia de serveis socials.

a) Pressionar les companyies elèctriques condicionant els contractes dels ajuntaments amb les empreses al fet que cobreixin amb els seus beneficis la part de pobresa energètica del municipi.

b) Estudiar la instal·lació de plaques solars en edificis municipals per pal·liar la pobresa energètica

32.- Fonamentar la praxi d’un model inclusiu i cohesionador de serveis socials en la interseccionalitat en el disseny, en el desenvolupament i avaluació de serveis, plans, projectes i programes i en la transversalitat per a la inclusió social entre àrees. Un model que situï en el centre els problemes personals, familiars i de la comunitat, i observi els problemes socials d'una manera holística, que garanteixi un abordatge integral per tal d'afrontar les problemàtiques de manera global.

a) Avaluar l’impacte de gènere de totes les polítiques municipals.

b) Incorporar la perspectiva de gènere en totes les accions.

c) Enfocar les polítiques socials interdisciplinàries que posin en el centre de les prioritats la redistribució de la riquesa i la reversió de les desigualtats.

d) Assegurar la transversalitat entre àrees, especialment entre serveis socials, educació, esports, cultura, gent gran, joventut, treball, hisenda i medi ambient.

33.- Municipalitzar i col·lectivitzar els serveis socials.

a) Internalitzar tots els serveis que sigui possible i constituir consells de participació formats per càrrecs electes, experts, professionals i persones que en facin ús o que en siguin potencials beneficiàries.

b) Promoure i impulsar la creació de cooperatives de serveis socials obertes a la participació.

c) Entendre el voluntariat com a element complementari amb una doble funció: suport a les polítiques públiques d'acompanyament i instrument per a la recuperació de l'autoestima i de les capacitats d'inclusió.

d) Apostar per l'economia alternativa com a element de suport. Banc de Temps, horts comunitaris, monedes socials, treball cívic i voluntariat.

34.- Orientar les polítiques d’educació cap a la igualtat, la inclusió i la cohesió social.

a) Implementar i desenvolupar mesures per tal de compensar la pobresa infantil en l’àmbit educatiu: beques menjador, material escolar, activitats extraescolars i complementàries, activitats educatives de vacances, etc., totes gratuïtes per a les famílies amb menys recursos. Dedicar recursos humans que permetin connectar els diferents temps, espais i recursos educatius de dins i fora dels centres educatius.

b) Garantir la reserva de places per a alumnes amb NEE de manera que no es puguin ocupar amb altres alumnes. Així hi haurà places reservades també per a alumnes que arriben a meitat de curs, que solen tenir necessitats específiques de suport educatiu a nivell d’idioma.

c) Garantir especialment l'accés a l’escola bressol municipal a tots els infants de famílies amb menys recursos econòmics implementant criteris d’accés basats en la renda i tarifació social mentre caminem cap a la gratuïtat des de 0-3 a universitat

d) Assegurar una escola pública i veritablement inclusiva dins del marc de l'escola ordinària.

e) Garantir el compliment de les Bones Pràctiques Inclusives d'alumnes amb diversitat funcional als centres d'ensenyament ordinaris.

f) Garantir unes ràtios de professorat de suport i d'educació especial per centre i d'alumnat per aula que assegurin la qualitat de l'educació sense crear diferències entre centres.

g) Treballar per evitar l’abandonament escolar en l’ensenyament primari i secundari obligatori com una forma d’assolir una educació bàsica, punt de partida per a apropar-nos a la igualtat d’oportunitats.

h) Garantir l’educació per a adults, pública i de qualitat.

35.- Orientar l’esport i la pràctica esportiva com una eina d’integració, lluita contra la segregació, coeducació, i promotora de la salut i educació en valors.

a) Garantir uns equipaments esportius inclusius, que permetin l’accés i la utilització per part de persones amb diversitat funcional.

b) Creació d’una escola esportiva municipal com a mitjà de socialització de la població en edat escolar i que en gestioni les activitats.

c) Obligar les entitats esportives que utilitzen equipaments municipals o reben subvencions públiques a oferir places becades i compensar positivament la pràctica esportiva inclusiva.

d) Fomentar les activitats esportives sense gènere, esports d’equips mixtos i revaloritzar els equips femenins, com per exemple el korfball o el rugbi flag, instal·lant equipaments en espais municipals que ho permetin.

e) Fomentar activitats esportives adaptades o inclusives en els parcs públics per garantir l’accés de persones amb diversitat funcional a activitats lúdiques que fomenten la seva salut.

f) Promoure clubs esportius municipals per incrementar la pràctica d’esports que no siguin presents al municipi a fi de millorar i diversificar l’oferta d’activitats.

g) Recuperar la gestió i provisió de les instal·lacions esportives que estiguin en règim de concessió.

h) Aplicar la tarifació social a la gestió pública del sistema esportiu municipal.

i) Fomentar la connexió entre l’àrea d’esports, la de salut i els centres d'atenció primària per promoure l’activitat esportiva.

j) Promoure la pràctica esportiva cooperativa i no competitiva mesurant altres paràmetres que no siguin únicament els esportius.

36.- Aconseguir uns serveis funeraris públics i que garanteixin un enterrament digne, laic i a un preu assequible al marge de les grans empreses privades i asseguradores que monopolitzen el sector.

a) Crear una sala de vetlla municipal per lluitar contra el sobrecost que implica el lloguer de tanatoris i sales de vetlles propietat de les funeràries.

b) Crear empreses públiques de serveis funeraris (transport funerari, tanatopràxia, etc.) que prestin el servei des de l’administració. En el cas de ciutats grans, es podrà fer des del mateix ajuntament, en el cas de municipis petits es pot fer a través del Consell Comarcal.

c) Garantir l’existència de sales per poder fer cerimònies laiques. En cas que no hi hagi una sala expressa, adaptar els reglaments de teatres o sales polivalents per fer-ho possible.

d) Aplicar la tarifació progressiva en la prestació del servei funerari quan hi hagi empresa pública de serveis funeraris.

e) Impulsar associacions funeràries als municipis on no n’hi hagi per autogestionar el cost dels enterraments al marge de les assegurances de decés o de vida que ofereixen les grans asseguradores privades.

37.- L’impuls des dels ajuntaments dels instruments necessaris per fer polítiques transversals feministes i per l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’opció sexual

Abordatge de violències masclistes i LGBTI-fòbiques

a) Crear protocols de prevenció d’agressions masclistes i LGBTI-fòbiques per les festes majors dels municipis i altres activitats d’oci

b) Garantir un punt lila amb perspectiva lgtbi a cada festa que es dugui a terme al poble, impulsat pels col·lectius feministes per tal d’acostar aquests col·lectius a l’institució

c) Personar l’ajuntament com acusació particular en casos de violència domèstica

d) Redactar protocols de prevenció de violència de gènere a l’àmbit de l’ajuntament i a les empreses que presten serveis per l’ajuntament.

Condicions laborals amb perspectiva feminista i LGTBI

a) Atorgar un distintiu de bones pràctiques als establiments que contractin persones trans i adoptin protocols d’actuació contra l’LGBTI-fòbia

b) Generar un ambient de conscienciació contra l’assetjament laboral per raó d’opció sexual o d’identitat de gènere, amb accions que ajudin a l’apoderament de les persones LGBTI per visibilitzar-se tal com són

Salut i drets sexuals i reproductius

a) Garantir el dret a l'accés a la reproducció assistida per a parelles de dones lesbianes o bisexuals i dones solteres

Espai públic i recuperació de la memòria

a) Control dels punts foscos del poble i correcció d’aquests, amb l’objectiu d’evitar actituds masclistes i lgtbi-fòbiques i de prevenir agressions de cap tipus.

b) Treballar per la recuperació de la memòria de les dones en els municipis, viles i ciutats amb plans específics per tal de situar-les com a elements imprescindibles de la nostra història

c) Regular la publicitat i la propaganda al municipi. Cal tenir tolerància zero amb la publicitat masclista, racista, LGBTI- fòbica o xenofòbica

d) Visibilitzar les diades del col·lectiu LGBTI:

▪ 31 de Març: diada per la visibilitat trans

▪ 26 d’Abril: diada per la visibilitat lèsbica

▪ 17 de Maig: diada contra l’LGBTI-fòbia

▪ 28 de Juny: diada per l’alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex

▪ 23 de Setembre: diada per la visibilitat bisexual (iplurisexual)

▪ 6 d’octubre: commemoració de l’assassinat de la trans Sònia

▪ 20 de Novembre: diada per la memòria trans

▪ 1 de Desembre: diada de la lluita contra l’VIH-SIDA

38.- Articular un teixit associatiu i popular feminista, que generi l’apoderament de les dones i que ajudi a promoure, facilitar i desplegar les més àmplies aliances feministes als municipis

a) Facilitar el treball als moviments socials del municipi i defensar la implicació de les dones en aquests moviments per tal de generar aliances en clau feminista i marcar l’agenda política en clau feminista.

b) Promoure la relació permanent dels espais de participació feministes amb el conjunt del teixit associatiu, tot ajudant a crear les condicions per al desenvolupament d’aquests espais allà on no existeixin.

39.- Impulsar els criteris feministes en les polítiques econòmiques i socials: defensem l’elaboració d’anàlisis i de propostes en clau feminista per a la gestió econòmica dels ajuntaments, i per al col·lectiu LGBTI. Això inclou:

a) Elaborar pressupostos municipals amb perspectiva feminista.

b) Introduir criteris feministes en els processos de contractació pública.

c) Dotar de subvencions concretes les diferents entitats del municipi per tal de fomentar projectes i iniciatives LGBTI que visibilitzin la realitat de la diversitat sexual i de gènere.

40.- Impulsar les parades a demanda en tots els bus que tenen parada a Castellbisbal, especialment el bus nit i els busos a les urbanitzacions

41.- Impulsar la paritat en la policia local de Castellbisbal.

42.- Impulsar cursos d’auto-defensa gratuïts regulars per dones per la policia local.

43.- Impulsar formació en perspectiva de gènere i tractament de la violència masclista a la policia local.

44.- Impulsar la participació vinculant de les associacions de dones en les decisions de l’ajuntament. Cal que aquests col·lectius s’empoderin i tinguin veu i vot en les decisions que els afecten.

45.- Empoderar els espais no-mixtes com a espai de presa de decisions vinculants

46.- Potenciar la paritat en les empreses que contracta l’ajuntament, afegint puntuació en els plecs municipals amb perspectiva de gènere.

47.- Potenciar la paritat en els caps de departament de l’ajuntament

48.- Impulsar formació en igualtat a les escoles i instituts

49.- Impulsar la paritat en els concerts de Festa Major

50.- Instal·lar canviadors per nadons en els lavabos de dones i homes en tots els equipaments municipals.

51.- Feminitzar el nomenclàtor de Castellbisbal

52.- Impulsar polítiques d'apoderament comunitari que promoguin la cohesió social, l'equitat i fomentin el teixit associatiu, a través de la promoció d'activitats culturals, la recuperació de l'espai públic amb perspectiva feminista i la reivindicació de la memòria, la identitat i la referencialitat dels barris i viles:

a) Promoure la creació i l'impuls d'espais de participació popular, com ara Consells Socials Municipals i/o Consells de Barri per al conjunt de la ciutadania. Mirar que entitats, associacions i professionals d'atenció social i responsables polítics arribin a superar les polítiques de subvencions i treballin conjuntament en la definició de problemàtiques i necessitats, i en la configuració i desenvolupament de polítiques i programes encaminats a fomentar la cohesió social, la reducció de desigualtats i la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes en tots els àmbits. Facilitar l'impuls de plans d'acció comunitaris.

53.- Impulsar una xarxa d'oficines d'atenció ciutadana que permeti una atenció descentralitzada a les urbanitzacions, que incloguin un punt d'atenció sobre salut sexual i reproductiva, i oficines de drets socials amb personal especialitzat en formació feminista i sociolaboral que garanteixin tant l'atenció, l'acompanyament, l'assessorament i el suport als ciutadans i/o col·lectius víctimes d'injustícies socials, com l'exercici dels seus drets socials fonamentals.

54.- Fomentar polítiques econòmiques i comercials a favor del petit comerç i de proximitat, impulsant l'especialització i la promoció de la producció de proximitat agroecològica, industrial i artesanal, i de l'economia social, cooperativa i ecològica.

a) Apostar pel sector públic i l'economia social i cooperativa, posant el territori i la comunitat en el primer pla.

b) Protegir i fomentar el comerç local que li dona vida i que respon a les necessitats de la gent que hi viu.

c) Impulsar clàusules socials i ecològiques per a la contractació pública.

i. Incloure mesures per acabar amb la precarització derivada de les externalitzacions de serveis.

ii. Promoure llistes d'empreses socialment responsables, i augmentar-ne la puntuació a l’hora de la contractació i la promoció públiques.

d) Promoure targetes de fidelització al teixit comercial i cooperatiu local.

e) Ajudar al lloguer de locals buits per a aquests sectors econòmics.

55.- Potenciar polítiques de promoció del transport públic que impliquin:

a) Reduir dràsticament els preus a les rentes baixes

b) Traçar-ne una extensió decisiva per fer arribar les xarxes de transport públic a tots els barris i pobles del país.

c) Reduir el transport privat en els barris i nuclis poblacionals.

d) Facilitar el transport fins als centres de treball periurbans, si cal amb aplicacions web municipals que facilitin usos col·lectius del transport privat.

56.- Establir polítiques d'apoderament, cohesió i memòria.

a) Impulsar l'associacionisme mitjançant els intercanvis o el treball conjunt. Augmentar la transparència política, fomentar el pluralisme i no l'individualisme en la gestió i els seus càrrecs, obrir la participació al veïnat en preses de decisions, etc., implicar el jovent en el món associatiu i incorporar un biaix de gènere en aquests espais per afavorir l’entrada de dones en els espais de decisió de les entitats.

57.- Potenciar polítiques de promoció de l'esport que ajudin en la cohesió, que impliquen:

a) Impulsar de manera decidida l'esport de base inclusiu, establint beques per a nens per tal d'afavorir la pràctica de l'esport i vetllar pel treball coordinat amb els clubs dels barris i els serveis socials. Aprofitar equipaments ja existents i descentralitzats com les escoles per a la pràctica esportiva.

58.- Afegir el comerç local com a proveïdor priotari de l’ajuntament i de les empreses públiques i organismes que depenen de l’ajuntament.

59.- Impulsar la creació d’una sala de vetlles al nucli urbà com a servei municipal.

60.- Acostar les festes i les activitats culturals a totes les urbanitzacions de Castellbisbal amb l’objectiu d’enfortir-hi les relacions i de facilitar-ne la participació.

61.- Expandir i acostar la festa major a tota la ciutadania, perquè tothom se la senti seva. Donar suport a les propostes més inclusives i que teixeixin xarxa entre els col·lectius i les veïnes del nucli de la vila i les urbanitzacions.

62.- Garantir el compliment dels drets de totes les veïnes. Amb aquest objectiu, ens neguem a qualsevol acció que pugui delatar-los i a deportar-los. Els nostres barris i viles han de ser ciutats refugi, i per això rebutgem col·laborar amb les autoritats policials de l’estat en relació al traspàs d’informació sobre la situació administrativa de les persones.

63.- Comprometre’ns a monitoritzar i a auditar les pràctiques de les policies locals prohibint les identificacions per motius ètnics.

64.- Promoure l’elaboració de plans municipals de lluita contra el racisme i la islamofòbia que proposin catàlegs de mesures efectives i mesures específiques en l’àmbit de la islamofòbia de gènere.

65.- Treballar per obrir oficines contra el Racisme i la Discriminació.

66.- Treballar en l’elaboració de plans municipals de lluita contra la segregació escolar, incloent el combat contra aquelles mesures que estigmatizen des de les administracions públiques la població que és identificada com a musulmana com fa el protocol “PRODERAI” impulsat pels Departaments d’Interior i d’Ensenyament.

67.- Assumir i treballar polítiques municipals de suport a les persones refugiades. Les ajudes a les persones refugiades s'han de gestionar des dels ens públics, i en concret també des dels ajuntaments.

68.- Vetllar perquè els ajuntaments facin efectiu i garanteixin el dret a empadronar-se de totes i cada una de les persones que ho sol·licitin, evitant posar traves innecessàries i facilitant-ne les condicions d’accés.

69.- Promoure, en casos excepcionals, i sempre com a garantia del dret a culte de totes les persones, la construcció de nous equipaments d'ús religiós, com a edificis de propietat i gestió pública, d'acord amb els principis de laïcitat, que garanteixin usos religiosos compartits.

70.- Exigir un sistema públic de protecció a la infància i que prioritzi la garantia de tots els seus drets i el seu benestar independentment de l’origen. Els drets dels menors han de ser satisfets des dels ens públics municipals i supramunicipals i no per grans empreses privades

71.- Exigir que tots els ajuntaments del país compleixin els compromisos adquirits en l’acolliment de persones refugiades.

72.- Garantir que en les dependències municipals hi hagi tota la informació rellevant en els diversos idiomes de les principals llengües de la població que habita els nostres barris i viles, la presència de traductors en tots els centres d’atenció primària i els mecanismes perquè el funcionariat de les institucions municipals sigui representatiu d’aquesta diversitat.

73.- Defensar clarament el català com a llengua comuna i oficial de cohesió social que asseguri que el català sigui la llengua primera en tots els àmbits de la societat catalana.

a) Promoure dinàmiques de revernaculització de la llengua catalana en algunes parts del territori i defensar en tot el territori de parla catalana la promoció i l’ús a tots els àmbits de les variants de la llengua integrades en un estàndard comú més ampli i representatiu.

b) Realitzar campanyes estables i continuades de promoció de l’ús de la llengua catalana i occitana als municipis i enfortir les organitzacions que ja hi treballen: CAL, FOLC, Plataforma per la Llengua, Joves per la Llengua de les Illes, Federació Escola Valenciana, ADOC, Institut Aranès…

c) Promoure l’ús públic del català com a llengua oficial i preferent en els ajuntaments emprant-los en les intervencions al ple, a l’hora de parlar públicament –sobretot en contextos en què resulta altament simbòlic com festes i celebracions d’èxits, atorgament de premis, davant del món judicial i en actes notarials o discursos en inauguracions empresarials i comercials– i en tota comunicació dirigida a la ciutadania telefònica, presencial o escrita en els mitjans de comunicació locals o en qualsevol forma: publicitat, cartell, revista, díptic o banner. L'ús de qualsevol altra llengua ha de ser molt excepcional, dirigit a col·lectius específics (turisme, immigració recent, etc.) i ha d'anar sempre acompanyat pel mateix text en català. Una bona forma de regular-ho és fent reglaments interns d’ús de la llengua catalana en els ajuntaments.

d) Garantir l’ús del català a l’espai públic retolant les oficines i els edificis municipals, els carrers i la resta d’espais públics en català o occità, adoptant la forma catalana i occitana com a denominació oficial única del municipi i l’ortografia del nom del municipi en la forma que hagi establert l'autoritat lingüística corresponent.

e) Fomentar l’ús social del català i l’occità fent campanyes públiques per aconseguir que la ciutadania s’adreci en català a les persones nouvingudes i sobre el fenomen de "canvi de llengua" que s'observa en els catalanoparlants en les converses bilingües, col·laborant amb les entitats d’immigrants amb la finalitat d’estimular l’aprenentatge i l’ús del català i l’occità, coordinant l'oferta de cursos de llengua catalana o occitana de tot el municipi i impulsant programes de voluntariat lingüístic bidireccional (parelles lingüístiques, programes “Xerrem” o Tallers per la Llengua).

f) Redactar plans plurianuals de normalització lingüística municipal, desenvolupats de manera coordinada per administracions i entitats que treballen aquest àmbit, que seran, també, les que en faran el seguiment, i fer campanyes públiques per informar sobre els drets lingüístics amb campanyes de sensibilització lingüística de les persones consumidores així com en la sensibilització i formació de comerciants.

g) Suport actiu al model d’escola catalana en llengua i continguts denunciant les conseqüències nefastes que pot tenir per al model escolar català únic i integrador l’intent de dividir i discriminar la població escolar per raó de llengua.

74.- Engegar polítiques per preservar i recuperar la memòria històrica i la identitat col·lectiva de les classes populars, el conflicte social i la lluita de classes. El coneixement de la història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el futur.

a) Convertir l’espai públic en un espai de commemoració i memòria on es pugui resseguir la història de les classes populars amb itineraris temàtics, plafons, memorials, visites guiades o activitats didàctiques.

b) Protegir, posar en valor i promocionar el patrimoni industrial per explicar el paper de la classe obrera, les seves lluites i les seves condicions de vida i laborals utilitzant el vincle passat-present per fer aflorar el sentiment de pertinença de classe i la continuïtat històrica.

c) Treballar per recuperar la memòria històrica del segle XX (Segona República, franquisme, transició, etc.) evitant els discursos simplificats, ensucrats i generalitzadors, i reivindicant la lluita de classes i la seva utilitat com a motor de progrés social.

d) Eliminar de l’espai públic qualsevol referència lligada a la negació dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania com ho és la simbologia franquista o la vinculada a períodes i personatges compromesos amb el colonialisme, l'imperialisme o el tràfic d’esclaus.

e) Feminitzar els nomenclàtors municipals introduint noms de dones en les denominacions de carrers i places fins a assolir com a mínim el 50% de carrers feminitzats, sanejar-los de personatges menyspreables i recuperar, quan sigui possible, les denominacions populars.

75.- Orientar la gestió del patrimoni cultural cap a la cohesió social i el reforç d’unes identitats locals inclusives i compartides, i garantir-ne la protecció i preservació.

a) Utilitzar les exposicions temporals i les activitats didàctiques i divulgatives per posar en valor la història, les lluites, les formes de vida, les vivències o les aspiracions de les classes populars en l’àmbit local i territorial amb un discurs inclusiu que presti especial cura a la inclusió de la perspectiva feminista i de les persones nouvingudes.

76.- Apostar clarament des dels municipis per una escola pública, inclusiva, de qualitat i en català que permeti avançar cap a una xarxa educativa única i pública des de l’escola bressol fins a la universitat.

a) Aturar les externalitzacions de serveis complementaris de l’àmbit educatiu (menjadors, neteja, manteniment dels equipaments,etc) i remunicipalitzar-los. En el cas dels menjadors escolars, es vetllarà per la qualitat i la procedència dels productes que s’hi ofereixen.

b) Assegurar l’equitat i la no segregació en l’adscripció i matriculació en l’àmbit municipal (entre escoles concertades i públiques i, també, entre escoles públiques) establint des dels ajuntaments Oficines Municipals d'Escolarització que siguin l'espai únic on matricular els infants en etapes educatives obligatòries.

c) No relaxar la política d’acollida inicial d’alumnat nouvingut (polítiques actives per tal que tots els centres educatius n’assumeixin la responsabilitat) i garantir la incorporació a l’aula ordinària amb el màxim de garanties, tant lingüístiques com socials.

d) Aplicar la normativa lingüística a tots els centres d’ESO i Batxillerat on la presència del català com a llengua vehicular no està assegurada en la pràctica diària.

e) Garantir que les escoles tenen els elements adequats per garantir el confort tèrmic en situacions de calor o fred.

f) Oferir jornades de conscienciació i sensibilització animal a les escoles per explicar i parlar de l'adopció animal responsable, saber que un animal no és una joguina i ajudar els potencials propietaris o adoptants a establir unes pautes per trobar el seu animal de companyia ideal.

g) Ajudar els joves universitaris del municipi en les seves lluites contra la inflació de taxes i transport públic.

77.- Priorització política i aposta per les escoles bressol com a espais de desenvolupament físic, motor, emocional, afectiu, social i cognitiu dels infants de 0 – 3 anys.

a) Augmentar la construcció i habilitació d'escoles bressol públiques i fer oferta d’un nombre de places suficient per garantir l'atenció gratuïta a aquelles persones que ho necessiten i/o ho sol·liciten.

b) Aplicar la tarifació progressiva en la taxa de l’escola bressol per garantir la igualtat d'oportunitats en l’accés a aquest servei i eliminar la discriminació per raons socioeconòmiques mentre no s’assoleix la universalitat i gratuïtat.

c) Posar en relació escola bressol, escola i institut. Es vincularà a cada centre l’escola bressol, l’escola i l’institut que li pertoqui: d’aquesta manera es continuarà amb l’equilibri social. En l’àmbit pedagògic, també es mirarà que tingui continuïtat, i per això es fomentarà la diversitat pedagògica i la creació. Es procurarà un bon traspàs i la coordinació pedagògica entre l’escola bressol, l’escola i l’institut, amb la finalitat d’assolir l’equilibri social i de diversitat cultural adient.

78.- Fer polítiques actives de lluita contra el fracàs escolar i l’exclusió social.

a) Habilitar un casal de tarda per a nens i nenes amb necessitats socioeconòmiques i educatives.

b) Crear un espai de reforç escolar i de joc dinamitzat per una educadora social i amb voluntàries del poble.

c) Habilitar mestres i professores, en algun espai municipal, per donar suport als alumnes que tenen exàmens de recuperació al setembre, i un espai d’estudi i de repàs per a totes aquelles que no poden permetre’s professorat particular.

79.- Defensar una educació igualitària que vagi des dels currículums escolars fins al contingut dels mitjans de comunicació del municipi, i que se centri a acabar amb la socialització de gènere, la creació de rols i els estereotips imposats en funció del sexe amb el qual naixem.

a) Fomentar que s’abordi a les escoles públiques els temes de desenvolupament i salut sexual i reproductiva d’una manera integral, feminista, no criminalitzadora de les opcions sexuals i identitats sexuals diverses i sobretot no centrada en la penetració.

b) Afegir els estudis de gènere com a matèria transversal, «gender mainstreaming», en el sistema educatiu.

c) Vetllar per la coeducació en totes les activitats organitzades en àmbits municipals fomentant activitats sense gènere aplicant un criteri feminista.

80.- Abordar l’educació com un element permanent i global habilitant espais educatius municipals més enllà de l’educació reglada com les escoles d’adults, de música, d’idiomes, educació en el lleure, d’arts plàstiques, escèniques, literàries i audiovisuals o aules d'autoaprenentatge.

a) Fer que, en la formació de persones adultes, l’Ajuntament col·labori i arribi a convenis amb la Generalitat de cessió d’espais (centres cívics) i, si cal, de provisió de recursos personals per augmentar les places i cursos de formació d'adults.

b) Donar suport al teixit i a les entitats d‘educació en el lleure com a espais de formació en valors i de persones socialment actives i crítiques amb l’entorn. Garantir també des dels ajuntaments una educació en el lleure, pública, amb tarifació social i de qualitat. Treballar-hi des de les escoles, amb el temps de menjadors i extraescolars, i també des de les entitats de lleure que treballen els caps de setmana. Facilitar que aquestes entitats puguin fer la seva tasca, proporcionant-los locals de l'ajuntament, o aprofitant els espais de l'ajuntament (poliesportius, centres cívics) o que puguin fer servir els espais de les escoles fora de l'horari lectiu.

c) Fer polítiques lingüístiques actives per ajudar a mantenir les llengües procedents de la nova immigració.

81.- Garantir el compromís dels ajuntaments amb l’espai educatiu del temps del migdia en escoles i instituts amb l’objectiu d'assegurar la qualitat d'aquest espai d'aprenentatge que actualment queda fora de l'abast de l'alumnat més vulnerable.

a) Complementar les beques menjador que generalment són al 50% via serveis socials. D’aquesta manera s’assegura que infants per sota del llindar de pobresa tenen un àpat assegurat.

b) Revertir l’externalització del servei de les escoles bressol que tenen el servei externalitzat amb càtering i / o empresa externa utilitzant el menjador com a menjador social. Aquesta mateixa filosofia es pot utilitzar per a la majoria dels instituts, on ja s’ha tancat el servei.

c) Vetllar i fer pressió per un espai de migdia inclusiu.

d) Iniciar i ajudar les AMPAS i centres a fer licitació pública d’aliments potenciant el producte de proximitat. Amb el servei de menjador externalitzat a grans empreses de serveis s’està perjudicant el comerç de proximitat i la qualitat del producte final.

e) Pressionar Serveis Territorials d'Educació adequant cuines, canalitzant subvencions de les diputacions i fent pressió per adequar-les i crear-ne on no n’hi ha.

f) Introduir personal de l’ajuntament a comissions de menjador de les escoles públiques per fer seguiment del funcionament (figura Coordinador pedagògic municipal).

g) Pressionar des del Consell Comarcal per controlar amb eficàcia i evitar abusos en el servei.

h) Fer pressió per avançar cap a una bona gestió de l'espai de migdia (i menjadors), cap a la gratuïtat, la qualitat, la proximitat i la gestió pública, no empresarial. Augmentar la participació democràtica de les AMPA-Equip directiu-Municipi i potenciar el treball en xarxa per a una millor gestió i atenció.

82.- Aposta clara per la Formació Professional pública com a formació no obligatòria. La FP és la formació que cursa l’alumnat de les classes populars amb més freqüència. El pagament de taxes agreuja la situació de l’alumnat amb més dificultats econòmiques i que ha d’afrontar desplaçaments llargs per poder fer la formació que vol.

a) Augmentar la destinació de recursos per corregir el dèficit, tant en places com en mitjans, que arrossega la Formació professional.

b) Vetllar des dels ajuntaments per una Formació Professional pública, gratuïta i repartida en el territori, i estimular-ne el desenvolupament amb un augment suficient de places.

c) Pressionar des del Consell Comarcal per crear una xarxa suficient amb les infraestructures adients tenint en compte el transport de centres de FP a la comarca.

d) Evitar la intromissió d’entitats privades en la formació professional per evitar-ne l’encariment.

83.- Impulsar la participació en les festes i la cultura popular, per assentar unes bases sòlides on el teixit associatiu i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

a) Acostar les festes i les activitats culturals a tots els barris del poble o ciutat amb l’objectiu d’enfortir-hi les relacions i de facilitar-ne la participació.

b) Establir convenis amb entitats locals, en lloc de contractar empreses privades per fer feines relacionades amb la festa major.

c) Prendre consciència de l’herència de les nostres tradicions culturals i impulsar la recuperació dels elements culturals perduts.

d) Expandir i acostar la festa major a tota la ciutadania perquè tothom la senti com a seva.

e) Promoure la cultura popular i tradicional a les escoles per aconseguir que els infants en siguin un element clau i que se’n sentin protagonistes.

84.- Garantir les eines necessàries i fer polítiques actives de promoció de la creació artística i cultural orientant-la cap a la revisió crítica de l’entorn i la societat amb l’objectiu de crear una col·lectivitat d’individus lliures, crítics i creatius.

a) Apostar per una cultura participativa que no entengui l’individu com un simple espectador sinó com un agent actiu en la pràctica artística i cultural (teatre amateur, tallers d’escriptura, de música o de qualsevol altra disciplina cultural i artística).

b) Promoure espais informals de creació i expressió artística per a infants i joves per tal d’enfortir les xarxes comunitàries i buscant la col·laboració de la resta d'agents del municipi com per exemple centres escolars o escoles d'art i de música.

c) Donar suport logístic, econòmic i formatiu a la creació artística del municipi i obrir-lo a persones i companyies amateurs i professionalitzades.

d) Oferir espais i programació estable de tallers o cursos perquè les persones puguin crear i formar-se en els diferents àmbits de la creació artística i cultural (teatre, escriptura, ganxet, ceràmica, cultura popular, hip-hop, etc. )

85.- Fer una política cultural orientada a la democratització de l’accés a la cultura per evitar-ne l’elitització i apoderar les entitats culturals com a agents de dinamització cultural i com a motors de canvi social. Més enllà dels efectes personals d’enriquiment personal hem d’interioritzar que la programació cultural és també generadora de cohesió social.

a) Fer una política de preus populars o de gratuïtat sempre que sigui possible en tota la programació i les activats culturals del municipi, aplicant sempre la gratuïtat per a col·lectius en risc d’exclusió, per tal de democratitzar l’accés a la cultura.

b) Introduir la diversitat cultural com a perspectiva transversal en la programació d’activitats, el foment de la creació o el suport a entitats culturals amb l’objectiu de generar una cultura inclusiva i plural que reflecteixi la composició i complexitat social del municipi.

c) Fer programació artística i cultural fora dels espais expressament pensats per a això (teatres, sales de concerts, etc.) potenciant la realització d’activitats al carrer i en espais permanents o efímers destinats a altres finalitats com fonts o locals comercials buits.

d) Implicar la societat civil en la defensa de la cultura.

e) Impulsar obertament l'autoorganització social i l'associacionisme mitjançant l'alliberament d'espai urbà, com hotels d'entitats autogestionats, i oferir tots els recursos i facilitats possibles a les entitats culturals del municipi perquè puguin desenvolupar les seves activitats.

86.- Adequar i garantir l’existència d’equipaments, infraestructures i espais culturals municipals que resolguin les necessitats del municipi, de les seves entitats culturals i de la creació artística.

a) Gestionar directament els equipaments culturals municipals.

b) Buscar solucions transitòries per establir i concretar opcions alternatives als equipaments previstos a llarg termini.

i) Impulsar casals de joves autogestionats, com a punt de trobada i de lleure, que permetin fugir de l’alienació en l’oci i organitzar-hi activitats, potenciant així els vincles i la cooperació tot compartint espais. Aquests casals alhora han de funcionar com a punts d’informació juvenil.

ii) Crear hotels d’entitats autogestionats.

87.- Convertir les biblioteques municipals en equipaments dinàmics que esdevinguin centres difusors de cultura i que donin respostes a les necessitats del teixit social i comunitari del barri o municipi.

a) Mantenir una programació estable d’activitats encarades a crear una societat crítica i emancipada (clubs de lectura, presentacions de llibres, tallers d’escriptura, d'oratòria, d’informàtica, etc.)

b) Ampliar horaris actuals en èpoques d'exàmens i d’alta ocupació i estudiar la possibilitat d’habilitar una franja nocturna d’obertura.

c) Habilitar una sala d’estudi a l’Espai Jove dels Costals en horari nocturn, festius i èpoques d’exàmens.

d) Potenciar les activitats i els programes d'alfabetització per a totes les edats i participar-hi; i iniciar aquestes activitats quan sigui necessari.

88.- Habilitar zones d’art urbà i promoure concursos públics per tal de decorar aquestes.

89.- Estudiar la creació d’equipaments públics dignes per la creació artística com a aposta pel creixement personal de les joves.

90.- Promoure la cultura popular i tradicional a les escoles per aconseguir que els infants en siguin un element clau, que se’n sentin protagonistes, i que creixin en un entorn de dinàmiques col·laboratives i no competitives que afavoreixi una integració futura en el teixit associatiu. Fer-ho juntament amb les associacions culturals de Castellbisbal.

91.- Prioritzar aquelles inversions socials i actuacions, en clau municipal, que comportin una disminució de les desigualtats i problemàtiques viscudes per la ciutadania.

92.- Desplegar un conjunt de programes i polítiques a molts nivells i amb mirada especial a la reinserció i a la garantia social posant especial atenció a generar anàlisis i actuacions de prevenció que permetin evitar o disminuir gran part dels delictes majoritàriament vinculats a la misèria i a la manca d’oportunitats.

93.- Apostar, en les qüestions de convivència, per polítiques que vagin en el sentit de la mediació, l’acció social, la intervenció socioeducativa i comunitària. Cal apostar fermament per aquestes vies, fent plans transversals des dels serveis municipals d’aquests àmbits i posant-hi els mitjans i recursos necessaris. La policia municipal no ha de ser a tots els plans ni a totes les actuacions. Cal desplegar polítiques a llarg termini que eliminin la desigualtat i tot allò que causa delinqüència. La participació de la policia ha de ser només en aquelles actuacions en què es consideri que pot fer una tasca de suport i s’ha de supeditar al plantejament que facin els serveis socials i la mediació.

a) Donar preferència, en els problemes que són exclusivament temes de convivència, a la intervenció dels serveis de mediació o a la intervenció comunitària.

b) Orientar la policia perquè faci de suport a les polítiques dels serveis d’acció social, joventut i intervenció comunitària, i evitar en la mesura del possible la “policialització” dels plans i de les actuacions.

94.- Negar-se que la policia local acompanyi les empreses energètiques o d'aigua a tallar els subministraments de l'edifici ocupat.

95.- Garantir un model de seguretat preventiu per comptes de reactiu. Cal un model on el coneixement exhaustiu de les realitats específiques del poble, vila o barri, de les seves mancances i potencialitats regeixi la tasca dels serveis municipals d’urbanisme, serveis socials, educació, cultura... inclosa la policia local, com a garants de la seguretat. Els plans transversals que afecten diversos serveis municipals poden ser una bona eina per desenvolupar aquesta proposta.

96.- Analitzar i revisar quin és el model tant de seguretat com policial, i concretar una alternativa tot fent una anàlisi de les necessitats existents i escoltant la ciutadania a través de processos de deliberació, debat, taules o auditories temàtiques ciutadanes. Des d’una posició de govern, l’elaboració d’un Pla de Seguretat i un Pla Director de la policia municipal pot ser una oportunitat per dur a terme aquesta proposta.

97.- Prioritzar les polítiques de rescat davant les emergències socials, les polítiques feministes i de gènere, la creació d’ocupació i la defensa ambiental per davant de les polítiques de contenció i reducció del deute, explorant al màxim les llacunes de la llei 2/2012 d’estabilitat pressupostària i dels pressupostos generals de l’Estat que limiten i coarten l’abast de les polítiques municipals.

98.- Desobediència a “La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local” (LRSAL), recuperant les competències recentralitzades per l’Estat espanyol i augmentant-les.

99.- Desenvolupar la llei 9/2017 de contractes del sector públic, aprofundint amb els criteris feministes, inclusius, mediambientals i de drets laborals en les noves contractacions i/o les revisions dels contractes existents:

a) Exercir les competències pròpies i defensar-les davant les centrals de compres i ens supramunicipals no legitimats per la democràcia directa, denunciant un model de finançament que buida de poder el municipi enfront de la lògica clientelar de Consells Comarcals i Diputacions.

b) Assegurar la igualtat en la prestació de serveis i en l’execució de polítiques públiques fent que siguin els municipis i no altres ens qui els presti i/o defineixi, defugint visions supramunicipals que obvien la diversitat i les singularitats de cada realitat local.

c) Introduir la perspectiva social, ecologista i feminista en la contractació pública: cal exigir la igualtat de tracte en els drets salarials i laborals a les empreses que facin contractes amb l’ajuntament.

100.- Detectar des de la institució tots aquells processos transformadors ja existents i dotar-los de totes les eines i tot el suport institucional per facilitar-ne el desenvolupament.

101.- Desenvolupar mecanismes i instruments de participació popular directa que fugin de les dinàmiques de mera gestió municipal, ja que només així podrem avançar en veritables projectes de transformació dels nostres pobles i ciutats; ens comprometem a aportar equips d’assessorament tècnic, administratiu i jurídic als moviments populars que es puguin confrontar amb els arguments de l’aparell institucional que sovint oposen límits legalistes o tècnics per evitar polítiques transformadores que posen en qüestió els límits del marc legal vigent.

102.- Començar a definir amb la praxi política noves estructures d’articulació territorial que substitueixin les actuals diputacions, consells comarcals i mancomunitats, unes estructures imposades que han servit i serveixen de xarxa clientelar que reparteix recursos públics amb criteris d’afinitat política Les noves institucions han de partir de la idea de donar resposta a les necessitats sorgides del municipi i contribuir a impulsar les vegueries com a espais de coordinació.

103.- Acabar amb la hipertròfia institucional que es tradueix en la creació i generalització de patronats en els diferents nivells territorials de l’administració. Cal una clarificació de les competències entre diferents administracions i del paper de cadascuna en la definició, la gestió i la prestació de serveis i polítiques públiques.

104.- La lluita contra la corrupció i les polítiques clientelars ha de ser un eix bàsic de la nostra acció municipal, promovent, si és necessari, auditories de la gestió i el deute, i reduint l’ús de tots aquells mecanismes institucionals que l’alimenten: gestió indirecta i òrgans dependents opacs i sense control públic. Per això apostem per una gestió directa i democràtica dels serveis municipals.

a) Lluitar contra la corrupció i el nepotisme, si és necessari mitjançant auditories, i denunciar les despeses sumptuàries de caire electoralista o amb finalitat clientelar. Sovint s'han malbaratat recursos públics en equipaments o infraestructures sobredimensionades, si no és que són innecessàries.

b) Controlar d’una manera estricta el compliment dels contractes de prestacions de serveis urbans.

c) Analitzar la transparència de dades i la seva publicació, actualitzada i entenedora.

105.- Fer front al poder dels oligopolis energètics i a les empreses de serveis que fan negoci amb els béns naturals comuns (aigua, sòl, vent, energia solar...) i amb els serveis públics (gestió de residus, neteges...) desenvolupant els serveis de forma directa o buscant alternatives i prioritzant criteris de sostenibilitat, equitat i drets laborals en les noves concessions.

106.- Mesures que han de suposar que es garanteixi una informació municipal clara i objectiva, que es lluiti contra qualsevol forma de clientelisme i que s'estableixi un control popular de l’acció de govern.

a) Obligar que els regidors i regidores presentin la seva declaració de renda anual a intervenció, que igualment quedarà en el registre d’interessos sota custòdia de secretaria

b) Obligar que els partits polítics representats en el plenari, presentin anualment al secretari municipal o a l’interventor la declaració anual de despeses i ingressos del seu partit

c) Obligar que, en cas que els partits polítics representats a l’Ajuntament sol·licitin crèdits a una entitat financera, aquests es facin públics

d) Obligar que totes les dades que fan referència als ingressos dels regidors i regidores i dels grups municipals, siguin públiques al web de l’Ajuntament.

e) Impedir que es puguin acceptar càrrecs de confiança en l’Administració pública, que no hagin seguit un procés d’ocupació just. Per avançar cap a una societat més justa on tothom tingui les mateixes oportunitats cal impulsar polítiques de contractació de personal transparents i objectives que impedeixin l’aparició de pràctiques clientelars.

107.- Reformular el Consell Urbà en una eina útil, vinculant i amb poder de decisió.

108.- Impulsar els pressupost participatiu vinculant

109.- Estudiar una Entitat Municipal Descentralitzada com a eina política i d’autogestió per Santeugini i Costablanca.

110.- Impulsar les consultes populars i referèndums municipals que poden tenir caràcter vinculant.

111.- Obrir el ple municipal i les comissions de l’ajuntament a la participació ciutadana.

112.- Promoure el comerç local implantant i regulant els preus dels locals comercials per fer-los més assequibles. Acordant un preu màxim del lloguer i creant ajudes socials per aquells comerciants que les necessitin.

113.- Promoure espais de participació ciutadana per dur a terme una anàlisi de les necessitats de la vila en l’àmbit de l’oci nocturn. Que aquests espais tinguin en compte la conciliació familiar, escolar i laboral.

114.- Facilitar l’ús de l’espai públic i dels equipaments municipals.

115.- Millorar parcs i espais públics, amb l’objectiu de fer-los més sostenibles, renovables i accesibles a tothom.

116.- Crear espais de participació per tal de fer un llistat de les necessitats de la població per aquests espais. Que aquests espais tinguin en compte la conciliació familiar, escolar i laboral.

117.- Lluitar per revalorar i recuperar el dret dels i les vilatanes als espais públics (places, parcs, carrers) com a espais de relació i de cohesió social posant facilitats i no entrebancs a les activitats al carrer.

118.- Apostar per les entitats d’educació en el lleure com a principal porta d’entrada de les joves a un model d’oci compromès i treballador, no consumista i d’inserció.

119.- Promoure activitats d’oci que no es basin en el consumisme sinó que tinguin com a objectiu fomentar la relació entre els joves, com activitats culturals i esportives nocturnes que competeixin amb l’oci consumista i relacionat amb les drogues.

120.- Implicar els centres educatius en la vida associativa del poble, així com crear una xarxa educativa i cultural que promogui l’educació més enllà de l’horari lectiu i impliqui el màxim d’agents locals en el desenvolupament d’un model d’educació que vinculi aspectes de coneixement de l’entorn, cultura pròpia i valors.

121.- Treballar programes als centres educatius basats en valors ètics de respecte i empatia cap als animals, el medi ambient i la natura.

122.- Consolidar un ecosistema d’infraestructura col·laborativa i oberta de tecnologies lliures.

a) Proporcionar accés real a la ciutadania i a la societat en general a una oferta assequible i variada de serveis de telecomunicacions de la màxima qualitat, capacitat i neutralitat.

b) Afavorir les xarxes comunals i obertes, incidint en la necessitat d’avaluació de l’impacte social i territorial dels desplegaments tenint en compte els possibles casos d’ús.

123.- Desplegament de noves infraestructures per a serveis de comunicacions (existents o de nova generació com 5G i futurs).

a) Impulsar el desplegament d’infraestructures d’accés (fixa i mòbil, existent o nova com 5G) a través d’una xarxa compartida pels diferents operadors.

124.- Contractació de serveis de telecomunicacions.

a) Contractar serveis a companyies de telecomunicacions que no discriminin el trànsit, el filtrin o l’interrompin com en el cas del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.

125.- Relació del programari lliure amb la ciutadania.

a) Garantir que totes les webs i aplicacions municipals funcionen sense cap desavantatge amb programari lliure

126.- Implantació de programari lliure a cada ajuntament.

a) Establir un pla rigorós de migració a programari lliure de tots els serveis d’informació de l’ajuntament.

b) Migrar l’ofimàtica interna a programari lliure, amb els corresponents plans de formació.

c) Migrar progressivament a programari lliure totes les aplicacions d’escriptori i el sistema operatiu dels ordinadors municipals.

127.- Assumir l'open data per defecte.

a) Publicar sota llicències lliures i formats reutilitzables tota la informació pública generada o gestionada per l’administració local (des dels pressupostos municipals fins als temps dels semàfors, p.e.).

b) Estandarditzar els formats de les dades publicades entre diferents ajuntaments i administracions, facilitant així l’anàlisi creuada de les dades.

128.- Posar en marxa programes de formació i capacitació digital per a la ciutadania, i reforçar els existents.

129.- Promoure espais de connexió i ús tecnològic que ofereixin eines i recursos de manera gratuïta, i dotar de recursos als existents (biblioteques, centres cívics o telecentres).

130.- Oferir formació tecnològica (inicial i avançada) a col·lectius amb risc d’exclusió social per motius socioeconòmics en temàtiques d’innovació tecnològica, en coordinació amb els serveis socials municipals.

131.- Reduir l’impacte mediambiental i promoure l’economia social i solidària.

132.- Adoptar el compromís de donació dels dispositius a entitats socials al final del seu ús per allargar la vida útil dels dispositius i crear beneficis socials amb la reutilització.

133.- Fer compra pública amb extensió de garantia que inclogui reparació i manteniment durant tot el període d’utilització per allargar la vida útil dels dispositius.

134.- Promoure el coneixement sobre manteniment i reparació dels dispositius a les entitats públiques i als centres educatius (escoles, universitats).

135.- Assegurar la interoperativitat: utilitzar formats oberts de fitxers com a eina per garantir l’accés a la informació sense obstacles i la bona interacció amb i entre els sistemes públics. A més, els estàndards que s’utilitzin han de tenir implementacions obertes perquè es verifiqui que funcionen amb prou varietat de dispositius o programari, incloent sempre una opció de programari lliure.

136.- Un dels requisits a l’hora de comprar aparells tecnològics ha de ser que utilitzin estàndards lliures per realitzar la seva funció. D’aquesta manera s’eliminen les dependències respecte d’un sol fabricant.

137.- Producció digital utilitzant llicències copyleft i Creative Commons que faciliti la reutilització de les obres artístiques i les produccions dels/de les creadors/es locals finançades amb fons públics, com a eines de cultura lliure.

138.- Establir polítiques actives d’ús d’estàndards oberts i de migració a programari lliure, a partir d’una llista d’aplicacions homologades per a cada ús i funcionalitat requerides pel sector públic, i habilitar estratègies de reutilització, col·laboració i compartició d’esforços amb altres entitats públiques del món.

139.- Millora de l’aplicació mòbil amb eines de transport compartit i horaris de busos i trens actualitzats

140.- Impuls de la targeta verda per ús de transport públic, servei de lloguer de bicis, comerç ecològic i proximitat.

141.- Redistribuir les dotacions pressupostàries prioritzant les de matèria de serveis socials. A més, cal que aquests serveis s’ofereixin de forma municipalitzada sense donar peu a la lògica externalitzadora i privatitzadora del mercat.

142.- Desplegar una política d’hisenda municipal basada en la justícia distributiva, a través de la tributació progressiva en totes aquelles taxes i preus públics on sigui possible fer-ho per capacitat administrativa i viabilitat política de cada municipi.

a) Fer una tarifació al més progressiva possible per garantir que el màxim de persones entren dins de la tarifació, evitant que la majoria quedin al tram no bonificat de la tarifació.

b) Evitar la descapitalització de l’ajuntament. L’objectiu és fer una redistribució i per tant les famílies amb més renda han de cobrir la part que deixen de cobrir les famílies amb rendes més baixes.

c) Explicar correctament i fer molta pedagogia en el moment en què es decideix aplicar la fiscalitat progressiva.

143.- Explorar i portar al màxim de les seves possibilitats la Llei d’Hisendes Locals en relació a l’IBI per fer-lo un impost més progressiu i redistributiu i permetre la mobilització d’habitatge buit.

a) Aprofitar la Llei de Serveis Socials per aplicar bonificacions a l’IBI en funció de la renda introduint quan sigui possible criteris socials i de gènere, com les famílies monomarentals i monoparentals.

b) Subvencionar amb una part de l’IBI a aquelles propietàries que posin a lloguer un habitatge a través d’una borsa pública de lloguer social.

c) Subvencionar amb una part de l’IBI aquelles persones propietàries que posin en lloguer un habitatge a un preu entre el 20 i el 50% per sota del preu de mercat.

144.- Apujar l’IAE al màxim possible atès que és un impost que només paguen les empreses que facturen més d’un milió d’euros.

145.- Aprofitar l’ICIO per afavorir la rehabilitació d’habitatges i penalitzar la construcció d’obra nova.

a) Apujar el tipus de l'ICIO al màxim (4%) i bonificar les obres de rehabilitació fetes en edificis de més de 50 anys o edificis històrics segons renda.

b) Ampliar el catàleg de patrimoni d’edificis històrics.

146.- Fer de la taxa de recollida, tractament i eliminació d’escombraries un incentiu per millorar la quantitat i qualitat del reciclatge.

a) Introduir el pagament per generació de manera que qui menys recicli més pagui.

147.- La taxa pel subministrament d'aigua ha incentivar l’estalvi i ser al més progressiva possible en funció del consum.

a) Eliminar els consums mínims de la taxa, que desincentiven l’estalvi i fomenten el malbaratament.

b) Fer que els trams de consum siguin al més progressius possible evitant que la gran majoria d’habitatges estiguin al primer tram.

c) Evitar sobrecarregar la part fixa de la taxa (quota de servei).

148.- Introduir elements de fiscalitat ambiental en les ordenances fiscals municipals.

a) Introduir bonificacions a l’IBI i l’ICIO per a la instal·lació d’energies renovables i d’equipaments que fomentin l’eficiència energètica.

149.- Crear eines municipals en la gestió de l’habitatge. Des del punt de vista de l’administració municipal i de la gestió de la problemàtica d’habitatge, cal que els municipis (o els consell comarcals si és el cas) es dotin dels mecanismes següents per fer front a la planificació i gestió de l’habitatge:

a) Pla local d’habitatge, una radiografia del municipi que ajuda a l’hora d’abordar totes aquestes propostes; on es diagnostiqui l’actual situació i on es tracin les mesures estratègiques a mig i llarg termini per abordar les necessitats que se’n desprenen.

150.- Abordar l’emergència d’habitatge des de la institució. Les persones que perden l’habitatge per trobar-se en situacions d’emergència econòmica i social recorren en primer lloc a l’administració municipal. Perquè el municipi pugui tenir habitatges d’emergència a disposició per fer front a les situacions d’emergència habitacional, i pugui poder-los usar d’una forma efectiva, cal plantejar-se les següents propostes (en l’àmbit municipal, de consell comarcal o de mancomunitat)

151.- Augmentar el parc públic i mobilització del parc buit. La voluntat és fer prevaler la funció social dels immobles, i garantir el dret i l’accés a un habitatge digne, augmentant el parc públic de lloguer social i alhora combatent la mercantilització i l’especulació que les entitats financeres estan duent a terme amb aquest dret bàsic

a) Elaborar una Diagnosi i un Cens. L’objectiu és tenir localitzats els habitatges desocupats en un municipi concret i conèixer el seu estat físic, jurídic i econòmic amb relació al seu possible lloguer assequible.

b) Aprovar una Ordenança municipal reguladora del procediment sobre verificació d’habitatges buits. Es defineix com a habitatge buit l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys.

c) Adquisició d’habitatge. Dret de tanteig i retracte des de cada municipi. Demanar a la Generalitat que, seguint el Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització d'habitatges provinents d'execució hipotecària, exerciti aquest dret en benefici del municipi, tal com preveu l’esmentat decret.

d) Construcció d’habitatge L’activitat promotora d’habitatge s’ha d’adreçar al lloguer assequible per a una franja de llars amb ingressos baixos i mitjans. Malgrat considerem que la millor opció és posar al mercat l’habitatge ja construït, és molt possible que calgui continuar amb l’activitat promotora de les empreses municipals d’habitatge (si existeixen), sempre adreçada al lloguer.

152.- Facilitar la mobilització d’habitatges de petits tenidors. Facilitar als petits tenidors d’habitatge a incloure’l a la xarxa d’habitatge social, ja sigui per la via de la incentivació fiscal o de la penalització de la tinència d’habitatge en desús.

a) Borsa de mediació en el lloguer. Aquest tipus de borses o programes poden assolir els millors resultats si es combinen amb un conjunt de mesures penalitzadores a l’habitatge buit o desocupat.

b) Programes de rehabilitació d’habitatge i cessió en lloguer cercant la finalitat social de cessió temporal de l’habitatge a una família amb risc d’exclusió residencial. Impulsar aquest programes des d’una iniciativa municipal transversal: Urbanisme, Foment de l’Ocupació i Serveis Socials.

153.- Mesures urbanístiques i noves formes de tinença. Des del municipi, i mitjançant els plans generals i plans parcials, cal incloure en el planejament urbanístic la necessitat d’habitatge social públic, raó per la qual treballarem amb les següents propostes:

a) Nova construcció: reserva del 30% dels metres horitzontals per a habitatges de lloguer social en construccions de més de 2500 metres quadrats.

b) Impuls de la masoveria urbana. Crear una borsa de masoveria, gestionada per l’Oficina Local d’Habitatge. Oferir assessorament jurídic i redacció del contracte de masoveria; assessorament tècnic i supervisió tècnica de les obres, exempció del pagament de la taxa d’obres; assegurança multirisc i mediació entre les dues parts perquè arribin a l’acord més beneficiós.

c) Impuls de les cooperatives d’habitatge. Posar en disposició des de l’Ajuntament el sòl per construir habitatge més assequible en règim de cooperativa, i oferint assessorament i exempcions.

154.- Fer front als desnonaments. L’habitatge és un dret i no un privilegi, i per tant cal treballar perquè cap persona ni família es quedi al carrer ni un sol dia.

a) Prohibició de desnonar per motius econòmics els habitatges habituals. Moratòria immediata de tots els desnonaments d'aquestes característiques.

b) Aturar els desnonaments mitjançant la intervenció dels serveis socials municipals i mediació entre les entitats bancàries i els afectats per tal d’aconseguir lloguer social.

154+1.- Facilitar l’accés a l'habitatge per a persones amb diversitat funcional i malaltia mental. Promoure una legislació per garantir l’accés en igualtat de condicions a totes les persones amb diversitat funcional que requereixin un habitatge adaptat.

a) Definir programes orientats a l’adaptació progressiva de totes les promocions d’habitatges perquè compleixin els paràmetres tècnics d’accessibilitat. Això inclou la dotació de preinstal·lacions domòtiques en la totalitat dels habitatges.

156.- Facilitar als propietaris dels locals comercials tancats de llarga durada, la conversió a vivenda.

Recuperem la gestió i el control públic i popular dels serveis, equipaments i recursos col·lectius

No pretenem municipalitzar serveis i equipaments per gestionar-los com es fa en el món privat, defensem processos de reapropiació dels recursos públics, busquem que les classes populars adquirim més drets:sanitaris, sobre l’habitatge, subministraments bàsics, laborals…

Avançar en la lluita sobiranista és un element clau d’aquest programa, la conquesta de sobiranies és imprescindible per afrontar amb èxit un programa de ruptura amb l’estat i definir les línies bàsiques d’un model de societat alternatiu.

Estratègia per recuperar els serveis públics, elements centrals:

-Municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’ajuntament ofereix en règim de concessió

Amb una gestió directa dedicarem marge de benefici empresarial a generar ocupació, reduir despeses i millorar el servei

-Orientats a la distribució universal. La municipalització implica un control absolut de l’ajuntament sobre els preus que s’apliquen i per tant un possible abaratiment dels serveis o inclús la seva gratuïtat

-Implicació de les persones en la presa de decisions, és imprescindible per aconseguir una gestió del poder radicalment democràtica

5 Àmbits d’actuació urgents:

157.- Municipalitzar el servei d’abastament d’aigua

158.- Municipalitzar i replantejar el tractament de residus i serveis municipals (neteja, manteniment, …)

159.- Repensar l’abastament municipal d’energia per uns pobles més sostenibles

160.- Municipalitzar les escoles bressol municipals

161.- Municipalitzar els serveis sociosanitaris i de dependència

162.- Municipalitzar els menjadors escolars

163.- Gestionar serveis municipals comunitaris quan no sigui viable o recomanable la seva municipalització, com el servei d’abastament d'aigua potable, el funcionament de centres cívics o culturals, el servei d’atenció domiciliària, etc...

164.- Incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques d’ocupació dels nostres municipis

a) Establir mecanismes perquè les empreses hagin d’adoptar mesures per diagnosticar i eliminar la bretxa salarial i per fixar retribucions i complements d'una manera transparent i amb perspectiva de gènere.

b) Impulsar mesures que afavoreixin la implantació de nous horaris que permetin, en termes d’igualtat, el desenvolupament professional i la compatibilització de la vida laboral i personal.

c)Impulsar l’elaboració de protocols de prevenció de l’assetjament sexual, assetjament per raó de sexe i orientació sexual a les empreses, per tal d’eliminar les violències masclistes i les LGTBIfòbies al si del teixit empresarial.

165.- Generar ocupació estable mitjançant les eines i oportunitats que presenta l’ESS, dedicades sobretot a satisfer necessitats de la població no cobertes o mal cobertes.

a) Promoció de cooperatives de treball o cooperatives de serveis de persones autònomes, agrupant-les, si es creu oportú, en espais de cotreball.

b) Explorar els nous filons d’ocupació com reciclatge, consum sostenible i solidari, manteniment d’edificis, energies alternatives, etc. a través de l’ESS.

c) Crear espais de suport municipals per assessorar les persones que vulguin iniciar projectes d’ESS des d’una lògica molt personalitzada i defugint la burocratització.

d) Treballar per crear plans d’ocupació municipals destinats a defensar les classes populars, i amb clara perspectiva de gènere (trencament amb la segregació horitzontal del treball), no senzillament com a mesures a curt termini, sinó com a forma permanent de col·laboració i coordinació entre l’ajuntament i el veïnat que permetin crear llocs de treball més estables que els actuals i que fomentin l’ESS.

e) Promoure el model cooperativista i l’ESS en l'àmbit d'actuació dels serveis d’ocupació municipals existents.

166.- Fer polítiques actives d’ocupació i intermediació laboral atenent a les diversitats sexuals i de gènere.

a) Oferir suport tècnic a petites i mitjanes empreses per a l’elaboració de plans i/o mesures d’igualtat i no-discriminació.

b) Sensibilitzar a petites i mitjanes empreses en matèria de no discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

167.- Fer polítiques actives d’ocupació juvenil i estar receptiu a les demandes dels i les joves. Crear una borsa de treball juvenil que permeti donar sortida laboral a través de les empreses privades i la contractació pública en empreses públiques, serveis remunicipalitzats…

168.- Fer polítiques actives d’ocupació i priorització dels recursos cap a l’orientació laboral i la recerca de llocs de treball en empreses ordinàries per a les persones amb diversitat funcional i/o afectades per una malaltia mental.

169.- Fer que les administracions locals i supramunicipals siguin exemple d’unes condicions laborals dignes i treballar per millorar els convenis laborals, les retribucions dins d’allò permès pel marc legal i els drets dels i les treballadores públiques, així com elaborar Plans Interns d’Igualtat per detectar punts a millorar pel que fa a les desigualtats de gènere

170.- Assumir un paper actiu de defensa de la classe treballadora integrant el dret d’igualtat d’oportunitats en el món del treball i fomentant una distribució del treball segons les capacitats i la voluntat de cada persona i no en una estructura del mercat laboral que reprodueix la divisió sexual del treball.

a) No es requalificaran terrenys industrials com a immobiliaris i no s’optarà per l’establiment de grans empreses del comerç i la distribució que a mig termini eliminen ocupació.

b) Impulsar i donar cobertura a les experiències de cogestió i autogestió que la classe treballadora proposi en el camí cap al col·lectivisme.

171.- Canalitzar l’estalvi responsable municipal, a través de les finances ètiques, per donar suport a projectes d’interès social, cultural i ambiental, i promocionar i fer conèixer la banca ètica entre la població.

a) Exigir els consistoris locals i comarcals que comencin a treballar amb entitats d’estalvi i de crèdit de caràcter ètic i popular.

b) Desenvolupar un decàleg, juntament amb altres entitats que treballen el tema, que expliciti els passos a seguir per tal que un municipi es desconnecti (al màxim possible) de l'actual entramat financer.

172.- Promoure la sobirania alimentària, l’agroecologia, l’alimentació sana i els circuits curts de comercialització.

a) Facilitar canals de distribució i punts de venda directa, fent-ne la difusió pertinent mitjançant els mitjans municipals, de les produccions agrícoles de proximitat, promovent especialment els qui fan agricultura ecològica.

173.- Proveir-se d’una xarxa de telecomunicacions lliure, responsable i fora de l’oligopoli de les grans empreses de telefonia.

174.- Fer unes polítiques comercials que benefici el petit comerç de proximitat integrant-lo dins la trama urbana i evitant la instal·lació de petites i mitjanes superfícies comercials

a) Fer un planejament urbanístic que impossibiliti la instal·lació de mitjanes i grans superfícies comercials.

b) Fer una política de fiscalitat que gravi molt més les mitjanes i grans superfícies que al petit comerç a través de la taxa d’escombraries o aplicant l’IBI diferenciat.

175.- Aplicar clàusules socials, ètiques i mediambientals per convertir la contractació pública en un element transformador i de canvi. Algunes mesures aplicables són:

a) Clàusules per a la promoció de la igualtat

i. Compromís d’engegar accions específiques per promoure la igualtat entre dones i homes.

ii. Dissenyar i executat un Pla d’Igualtat que detalli les polítiques concretes d’igualtat a implantar en el marc d’execució del contracte.

iii. Garantir l’adopció de mesures per prevenir l’assetjament sexual i sexista en el treball.

iv. Realitzar accions de salut laboral i prevenció de riscos laborals des de la perspectiva de gènere.

v. Fer accions formatives sobre drets en matèria d’igualtat i de conciliació.

vi. Acreditar els compromisos en el marc d’execució del contracte.

b) Clàusules laborals

i. Respecte de les empreses als convenis col·lectius

ii. Limitació i control de la subcontractació d’empreses, així com el compliment per part d’aquestes de les clàusules socials establertes en el contracte.

iii. Afavorir les empreses que tenen treballadors en plantilla amb més de 6 mesos d’antiguitat a jornada completa i amb contractes indefinits.

iv. Mesures de conciliació laboral i familiar.

c) Clàusules socials

i. Establir un % mínim de persones amb disminució física, psíquica o sensorial o amb malalties mentals que dificultin les possibilitats d’inserció en el món laboral.

ii. Persones que no puguin accedir a la renda mínima de reinserció.

iii. Joves majors de 16 anys i menors de 30 anys provinents d’institucions de protecció de menors.

iv. Persones amb problemes de drogoaddicció o alcoholisme que es trobin en procés de rehabilitació i reinserció social.

v. Aturats de llarga durada de més de 45 anys.

d) Clàusules ètiques

i. Certificar que l’empresa no realitza operacions financeres i bancàries a paradisos fiscals.

e) Clàusules mediambientals

i. Establir en els contractes especificacions tècniques de caràcter mediambientals

ii. Establir criteris d’eficiència energètica, productes o processos de producció que respectin el medi ambient.

iii. Criteris d’estalvi d’aigua, materials i energia, reducció de residus, ús de materials reciclats o reciclables o sobre el sistema d’eficiència en el transport utilitzat.

176.- Rebutjar a la utilització del territori rural per a la ubicació sistemàtica d’activitats que es perceben com a molestes i perilloses, i que tenen una forta oposició en zones més poblades (per ex. els abocadors de residus generats a les grans concentracions urbanes, industrials i turístiques).

177.- Arranjament de camins rurals

178.- Promoció de camins i llocs d’interès i de la flora i fauna de Castellbisbal

179.- Planificar i potenciar microhàbitats i zones verdes internes afavorint la connectivitat interna i externa així com la distribució equitativa dels espais verds.

180.- Reforçar els espais naturals que envolten els nostres pobles i ciutats, que funcionen com hàbitats naturals de flora i fauna i garantir els connectors biològics naturals com a corredors de pas de les diferents espècies animals. Reclamar a la Generalitat els passos de fauna salvatge necessaris per les carreteres que tallen hàbitats naturals.

181.- Potenciar els sistemes de recollides d’aigües de pluja en edificacions i espai públic i la seva reutilització com a mecanisme per reduir el consum d’aigua potable.

182.- Impulsar iniciatives autogestionades de producció alimentària ecològica en horts urbans i periurbans, tant a pobles com a ciutats, així com la distribució alternativa facilitant l’enllaç amb cooperatives de consumidores.

183.- Impulsar la cooperació en la redacció de POUMS supramunicipals amb visió global i solidària, economitzant els recursos de la redacció i abordant-ho amb una visió global pròpia dels sistemes naturals, energètics i econòmics.

184.- Evitar espècies d'arbrat de gran cost amb grans consum hídrics i apostar per un model verd urbà mediterrani que permeti implementar sistemes de regs eficients, evitar l'ús de pesticides, herbicides i altres elements tòxics.

185.- Prohibir l’ús del glifosat com a herbicida utilitzat en els nostres municipis pel seus impactes sobre els ecosistemes i la salut de les persones.

186.- Potenciar, sempre que es pugui, la rehabilitació d'espais enlloc d'apostar per l'obra nova.

187.- Reforçar el manteniment periòdic dels equipaments com a mesura d’estalvi a llarg termini ja que quan l’estat de degradació és molt alt, els costos s’incrementen significativament.

188.- Regularitzar les urbanitzacions amb dèficits estructurals en els municipis que en tenen i garantir l'accés ciutadà a les infraestructures i serveis bàsics.

189.- Simplificar l’accés als nuclis urbans repensant l'espai públic donant prioritat al vianant i a la mobilitat amb transport públic col·lectiu.

190.- Definir i legislar els espais agraris, forestals i periurbans mitjançant plans especials que facilitin l’establiment i l’aplicació d’estratègies de conservació, gestió i intervenció. Això evitarà que quedin com a zones marginals, a l’espera de ser engolits per futurs processos urbanístics, tal com pregona el plantejament i marc legislatiu actual

191.- Incorporar criteris de racionalitat per a la gestió d’un sòl industrial sostenible com a suport per a la recuperació econòmica i l’ocupació

192.- Prohibir totes aquelles festes, celebracions i actes lúdics amb animals que pateixen maltractament físic i/o psíquic, com ara les atraccions de fires amb animals, correbous, festes amb animals vius, mercats, etc.

193.- Oferir opció vegana en les festes, fires i àpats populars organitzats per l’Ajuntament del municipi i fomentar la seva integració en els restaurants, hotels, càmpings i comerços d’aliments.

194.- Oferir una jornada trimestral de conscienciació i sensibilització animal a les escoles. L'educació és molt important per explicar i parlar de l'adopció responsable, saber que un animal no és una joguina i ajudar els potencials propietaris o adoptants a establir unes pautes per trobar el seu gos ideal.

195.- Declarar el municipi “Vila amiga dels animals” amb el compromís pel respecte i el compliment de tots els punts abans descrits, fomentant l'educació, conscienciació i el respecte cap als animals. El municipi seria identificat amb un distintiu revisable anualment per comprovar que tots els punts són respectats.

196.- Declarar l’energia com a bé col·lectiu, i com a tal, garantir l’accés als subministraments energètics a tota la ciutadania i prohibir el tall del subministrament dels col·lectius en situació de vulnerabilitat econòmica. Els sistemes de producció i distribució, així com la seva gestió, han de ser públics o bé gestionats per la ciutadania, o per cooperatives, per tal de garantir aquest accés universal a l’energia.

197.- Instal·lació de panells solars d’energia fotovoltaica situats sobretot a les teulades dels edificis públics, comunitats de veïns o naus industrials per l’obtenció d’electricitat, aigua calenta i calefacció.

198.- Impulsar la instal·lació de sistemes d’autoproducció en habitatges i edificacions per mitjà de bonificacions fiscals i reducció de les taxes, simplificar-ne la tramitació i afavorir especialment les instal·lacions distribuïdes a petita escala, gestionades directament per la ciutadania o els ajuntaments.

199.- Avançar cap als municipis, pobles i ciutats amb emissions zero, tot seguint l’objectiu de la Unió Europea pel 2020 situat en una reducció del 20% de les emissions actuals de gasos d’efecte hivernacle.

200.- Abordar una reducció significativa del consum energètic creant una nova cultura de l’energia on s’estableixin els drets i deures individuals i col·lectius necessaris per assolir aquest repte.

201.- Auditories de la despesa energètica i una estratègia per avançar cap a un model energèticament més eficient dels edificis municipals i la infraestructura d’enllumenat públic.

202.- Potenciació de les auditories energètiques a l’abast de tothom, per tal d’oferir les solucions i serveis més adequats a cada llar a preus popular o gratuïtament a les llars amb menys ingressos o a entitats sense ànim de lucre.

203.- Promocionar l'autosuficiència energètica a les indústries, desenvolupant sistemes de subministrament, principalment solar i tèrmic, però també d'altres sistemes com ara la biomassa, l'ús de gas metà mitjançant la cogeneració, etc.

204.- Aprovar un Pla Local Residu Zero, amb participació dels diferents agents socials, polítics i econòmics, que concreti com s’aplicarà l’Estratègia Residu Zero dins del proper mandat i que garanteixi la transparència i participació pública al llarg de l'aplicació del Pla. Obligatorietat de fer prevaldre la reutilització, el reciclatge i la recuperació dels materials, abans que la incineració i l’ús dels abocadors.

205.- Implementar el model de recollida Porta a Porta (PaP) com la forma més ràpida i efectiva d'incrementar els resultats quantitatius i qualitatius de la recollida selectiva. L’objectiu ha de ser passar d'obtenir una mitjana del 30% de recollida selectiva a assolir el 70% intentant arribar a nivells del 90%.

a) Els costos globals de la recollida porta a porta, comparada amb una recollida en contenidors, són equiparables a nivell econòmic i molt millors en relació als ecosistemes naturals.

b) A nivell ambiental es recupera molt més material, fet que disminueix la necessitat de matèries primeres i l'impacte relacionat amb la seva producció.

c) Des del punt de vista laboral, també hi ha una millora destacada, ja que només amb la recollida es generen entre dues i tres vegades més llocs de treball, que amb una recollida en contenidors (cada cop més automatitzada), a més dels llocs de treball que es creen a les plantes de reciclatge dels materials.

206.- Municipalitzar la gestió directa de la recollida de les deixalles municipals o mancomunada entre diferents municipis per garantir un servei més eficaç i eficient, sobretot a mig i llarg termini, recuperant les externalitzacions del servei de recollida i tractament de residus.

207.- Aplicar una fiscalitat ambiental incentivadora per a la millora de la prevenció i la recollida selectiva de residus.

208.- Promoure la reutilització i els circuits de reparació de productes facilitant l’accés d’empreses d’economia social, cooperativa i ecològica als productes reutilitzables com roba, electrodomèstics i altres béns de consum.

209.- Declarar l’aigua i el sanejament com a dret col·lectiu, i com a tal, garantir-ne el subministrament a les classes populars i prohibir el tall del subministrament dels col·lectius en situació de vulnerabilitat econòmica.

210.- Municipalitzar i recuperar la gestió i el control públic de tot el cicle de l’aigua (captació, transport, tractament, subministrament i sanejament) per deslliurar-lo dels interessos econòmics i la mercantilització.

211.- Establir una tarifa social del cànon de l’aigua per a les persones i unitats familiars que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica.

212.- Estructurar els trams de la factura de l’aigua per incentivar els consums baixos i penalitzar el malbaratament en funció del nombre de persones que viuen a l’habitatge.

213.- Fomentar processos educatius de conscienciació sobre l’aigua, el seu consum i els riscos derivats de la seva contaminació.

214.- Incrementar la inversió per a la millora de les infraestructures de recollida d’aigua de pluja i drenatge urbà que permetin una millor gestió, control de la qualitat i reducció de la càrrega contaminant que arriba als ecosistemes.

215.- Municipalitzar i recuperar la gestió i titularitat pública de la xarxa de transport públic municipal o mancomunat.

216.- Incrementar les freqüències dels serveis més congestionats.

217.- Elaborar un pla municipal i comarcal per ampliar les xarxes de transport públic, concretament de bus, que doni cobertura a les necessitats de tota la població del municipi especialment per connectar els habitatges amb els punts de major interès públic com:

a. Centres d’Assistència Primària (CAP) de referència per barris i pobles.

b. Centres Escolars i Instituts d’Educació Secundària de referència.

218.- Garantir la connexió en transport públic de tots els sectors dels pobles i ciutats, principalment amb els centres de treball, zones industrials i comercials, amb les residencials.

219.- Fomentar la mobilitat compartida entre usuàries i de baix impacte especialment per als desplaçaments als polígons i zones industrials de més de 200 treballadors.

220.- Promoure l’electrificació de la flota de vehicles de transport públic col·lectiu, especialment de l’autobús per reduir el seu impacte sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic.

221.- Incrementar les parades de transbordament i modificar si s’escau els recorreguts del bus per permetre incrementar la intermodalitat amb altres serveis de transport com el tren o els ferrocarrils.

222.- Implementar el mecanisme de parades intermèdies de les línies de bus nocturn per a dones per reduir el màxim possible els punts de l’espai públic que són percebuts com a insegurs per a les dones.

223.- Defensar la intensificació de les xarxes de transport públic comarcals i intercomarcals i noves xarxes de ferrocarrils no radials.

224.- Reducció de carrils del vehicle privat en les grans vies de circulació dels municipis i la seva reconversió en carrils de bicicleta, de transport públic o ampliació del voreres.

225.- Proposar aparcaments dissuasius gratuïts als afores dels pobles i ciutats per descongestionar el centre, connectats estratègicament mitjançant la xarxa de transport públic col·lectiu.

226.- Crear una xarxa de carrils de bicicleta segregats que permetin comunicar els barris i municipis entre si i avaluar la reconversió de carrils, a carrers bicicletes per aquelles vies amb major ús ciclista.

227.- Elaborar plans intramunicipals per a la connexió dels nuclis urbans per mitjà de carrils de bicicleta segregats de les carreteres.

228.- Reforçar la xarxa d’aparcaments de bicicletes per al veïnat a l’espai públic i regularitzar-ne i limitar-ne l’ús per a les empreses de lloguer de bicicletes especialment, les enfocades a l’ús turístic.

229.- Aplicar paràmetres d’accessibilitat universal o Disseny per a Tothom, tant en l’entorn urbà, com en l’habitatge i el transport, per tal de fomentar la supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de comunicació i promoure el transport adaptat.

230.- Garantir a tot el territori un transport públic totalment accessible per tal que tothom, i també les persones amb diversitat funcional, puguin desplaçar-se de forma segura i autònoma

231.- Crear una campanya de sensibilització per a normalitzar la peatonalització del carrer

232.- Crear un pla pilot de carril bici que conecti el nucli urbà amb estació, el Canyet, Can Costa, Santa Teresita, Can Campanyà

233.- Arreglar el camí a l’estació amb l’arranjament de la baixada, l’enllumenat i la creació del carril bici aprofitant l’antiga carretera.

234.- Eliminar voreres estretes, anivellant la vorera amb l’asfalt.

235.- Crear un servei públic de bicis compartides.

236.- Creació d’un espai d’oci, barbacoa i convivència a Can Pedrerol de Dalt.

237.- Creació d’un espai, obert al públic, d’oci, barbacoa i convivència a la zona de les Aigües.

238.- Millora de l’espai d’oci, barbacoa i convivència a Can Campanyà.

239.- Millorar transport escolar des del Canyet.

240.- Creació d’un projecte comunitari de transport públic que inclou un procés participatiu.

241.- Creació d’un pla general d’ecologisme i sostenibilitat amb focus en la mobilitat, producció i formació.

242.- Controlar els espais aquàtics privats i cases abandonades per contenir els focus de proliferació de mosquits tigre i altres espècies.

243.- Promoure ajudes econòmiques per les empreses de transport perquè facin el canvi a vehicles elèctrics o híbrids, fent una passa cap a la sostenibilitat.

244.- Millorar les connexions amb els pobles veïns i amb Barcelona del transport públic, també el nocturn. Exigir a l’AMB l’abaratiment del preu del transport públic per joves, fent-lo acord als ingressos que molts joves tenen (que sovint són nuls, i per tant, els correspon el transport públic gratuït).

245.- Exigir als organismes del transport metropolità l'ampliació de l’horari dels autobusos que connecten el nucli urbà amb els polígons industrials i les urbanitzacions.

246.- Formular campanyes d’informació i conscienciació per fer créixer la consciència social per a la defensa dels drets, la protecció i l’alliberament dels animals.

247.- Formular campanyes d’informació i conscienciació per tal que els particulars que no puguin fer-se càrrec d’animals domèstics es posin amb contacte amb el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics per gestionar l’acollida i evitar l’abandonament.

248.- Endurir les sancions sobre les persones que torturin, maltractin o abandonin animals.

249.- Promoure la prohibició de tots aquells esdeveniments o celebracions on els animals pateixin maltractament físic i/o psíquic o siguin un reclam per a l’esdeveniment.

250.-Promoure i mantenir els espais destinats per l’oci caní que ja existeixen en l’actualitat.

251.- Fomentar la conscienciació de la neteja de la via pública a les veines que tenen animals.